El meu gos no és el meu fill, però jo sí que sóc la seva mare - Una reflexió que has de llegir

Mai serà adolescent i no escoltaré les frases típiques d'aquesta edat, però tampoc escoltaré “t'estimo”, “gràcies” o “et necessito”. No em jutjarà, no prendrà malament les meves idees, ni el meu bon o mal humor. Res no va heretar de la meva persona, però sí que sap si estic contenta o trista i sempre romandrà al meu costat. Veuré el meu gos créixer i envellir. Per això jo l'acompanyaré en aquesta etapa i estaré al seu costat fins que arribi la fi.

Simplement, aquest serà el camí que tots dos transitarem. El meu gos és un animal, no una persona, i molt menys un fill.

Però què és una mare?

Una mare és una persona meravellosa que es sacrifica pels seus fills. Una mare protegeix, educa i estima sense miraments. És per això que el meu gos no és el meu fill, però jo sóc la seva mare. Sóc tot el que té, sóc el seu horitzó i la seva persona de total confiança i entrega.

No sóc el seu amo. Per a ell sóc part de la seva família, del que per a un gos pot ser una família. Em sap greu que hi hagi gent que no ho entengui. Jo sóc el seu TOT. Jo puc observar la seva mirada a través de la qual em diu tot. Gràcies a mi, porta una vida sana, plena i feliç. La connexió amb un animal és única i incondicional i no tothom pot viure aquesta sensació tan meravellosa.

Voldria que els que no m'entenen i no entenen la importància d'un animal per a algunes persones, puguin un dia tenir un animal, només en aquell moment aprendran i m'entendran.

Escrit per Conchita Moreno.